ELS TRASTORNS ALIMENTARIS ANORÈXIA – BULÍMIA
L’ANORÈXIA NERVIOSA És un trastorn del comportament alimentari molt greu,
caracteritzat per una restricció alimentària de caràcter voluntari i per l’obsessió
d’aprimar-se cada cop més. Això porta a un pes molt per sota dels valors adequats;
es pot arribar a la desnutrició i en alguns casos, fins i tot, a la MORT.
Es manifesta, preferentment, durant l’adolescència i afecta molt més les noies que
als nois, encara que cada cop es veuen més casos en aquests.
Sovint l’anorèxia comença amb dietes que poden escapar-se de les mans.
Les anorèxiques restringeixen la seva dieta fins al punt que deixen de menjar res,
arriben a estats d’aprimament extrem tot i que elles ho neguen i , fins i tot es
veuen grasses.
El perfil més freqüent és el de noies amb una autoestima baixa, estudioses,
perfeccionistes, amb una gran força de voluntat per restringir els àpats i superar la
gana.
Mostren molta preocupació per la silueta, el pes i els aliments que fa que comencin
dietes per aprimar-se
Problemes cardíacs , neurològics, pèrdua de la regla i de massa òssia, caiguda del
cabell, gran hipersensibilitat al fred i vòmits , són algunes de les conseqüències
més greus de l’anorèxia. Així com també irritabilitat, tristesa, aïllament , por a
l’augment de pes i gran conflictivitat familiar.
BULÍMIA És un trastorn del comportament alimentari que es caracteritza per la
ingestió compulsiva d’una gran quantitat d’aliments seguida de vòmits
autoprovocats, amb intensos sentiments de culpabilitat i menyspreu cap a la pròpia
persona. Sovint es tracta de persones emocionalment inestables que passen amb
facilitat de l’eufòria a la tristesa, amb baixa autoestima i sentiments de culpa i
autocrítica.
La bulímia afecta sobretot adolescents i dones a partir dels 18 anys.
Les complicacions més freqüents són problemes d’aparell digestiu, malnutrició,
trastorns del metabolisme, alteracions cardíaques i depressions greus.
Les conductes comuns de la bulímia nerviosa passen per episodis periòdics de
sobreingesta
- menjar molt en poc temps
- manca de control sobre la conducta alimentària
- i conductes compensatòries per preveure l’augment de pes
- vòmits , diürètics, laxants, dejunis, i l’excés d’exercici físic.
Són joves molt influenciades per la imatge, la figura, el pes...Pot ser difícil de
detectar, donat que presenten un pes normal o excés de pes. Poden passar anys
sense sospitar res.
FACTORS SOCIALS I CULTURALS
L’ideal de bellesa actual imposa un tipus de cos, cada cop més prim i la indústria
basada en aquest canon és cada cop més forta i amaga força interessos econòmics.
Aquest model estètic és un dels responsables del creixent anhel de moltes joves per
tenir un cos prim i , en conseqüència, de l’angoixa del sobrepès real o suposat.
Els mitjans de comunicació, la publicitat, les modes en el vestir (el cos es mostra i
la roba no tapa sinó que dibuixa), l’exhibició del cos, el model social de la dona, el
rebuig social a l’obesitat on les models són mitjans que exerceixen una pressió
social i la seva influència traspua aquesta necessitat d’apropar la pròpia imatge a
un model preestablert. El cos no s’associa a la salut sinó a l’estètica.
QUÈ CAL FER?
Aprendre a ser crítics amb tot allò que ens arriba.
Conèixer i establir els bons hàbits alimentaris i aprendre a valorar-se un mateix.
La DETECCIÓ PRECOÇ ÉS FONAMENTAL. Una ràpida detecció dels trastorns de
l’alimentació multiplica les possibilitats d’èxit de tractament.
El tractament dels professionals l’han de fer professionals especialitzats, però el
SUPORT DE LA FAMÍLIA I ELS AMICS esdevé essencial per controlar la malaltia.
A Catalunya hi ha diversos centres que compten amb unitats especialitzades.
ON ADREÇAR-SE
Al metge de capçalera
Ell/ella ja faran les desviacions pertinents.
Al CAP (Centre d’Atenció Primària) del teu municipi.
Diagnosi i prevenció.
Al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)
Centres amb Unitats Especialitzades de tractament.
- Hospital Clínic de Barcelona
- Hospital de Sant Joan de Déu
- Hospital de Bellvitge
- Hospital Can Ruti
- Hospital de Sant Pau
També hi ha una ASSOCIACIÓ CONTRA L’ANORÈXIA I LA BULÍMIA
(ACAB).Aquesta Associació dóna suport emocional i ajuda per objectivar el
problema als afectats. També dóna suport, amb grups d’ajuda mútua, a les famílies
afectades.
BIBLIOGRAFIA: “SALUT JOVE” Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social.
“Campanya de Salut Juvenil de la Diputació de Barcelona
