REPORTATGE COP DE ROCK DE DAGOLL DAGOM

ENTREVISTA A ROGER BERRUEZO I MARIONA CASTILLO. PROTAGONISTES DEL MUSICAL DE DAGOLL DAGOM   “COP DE ROCK

Què és Cop de Rock i expliqueu-me breument com són els personatges que interpreteu?

Roger Berruezo  És  la història  d’una  banda musical  d’uns nanos d’un poble   on en Roc   és el cantant  que  juntament amb els seus amics  han fet un grup que  es diuen “ Cop de rock  i   que assajen en el magatzem del bar del pare d’en Roc i que van fent concerts tots els caps de setmana  d’estiu  i on hi van les nenes de fora del poble  i el que bàsicament   té en Roc al cap  són les nenes  ni música  , ni política  ni  poca cosa més... Cop de Rock és el musical.

Mariona Castillo Cop de Rock és un musical que neix d’una iniciativa  a Sabadell que li van proposar a Dagoll Dagom que fes alguna cosa amb  tot  el reportori del rock català dels anys 90 que teníem una mica oblidat ,LLavors li van dir  al Bozzo que fes  alguna cosa  sobre tot això i en Bozzo va escriure una història molt  xula sobre uns joves  de L’Alt Empordà  i unes joves de les Terres de L’Ebre que es troben , es  coneixen,  neix l’amor  i per altra banda explica el naixement d’un grup de rock català del moment

Quines qualitats creieu  que ha de tenir un actor/ actriu? 

Roger Berruezo Principalment ha de saber escoltar  i estar ben viu! I especialment en el teatre en  que cada dia repeteixes el mateix,crec que és molt important viure intensament cada escena i és essencial veritat, sinceritat  i saber viure el moment.

Mariona Castillo Una  actriu ha de tenir la capacitat d’entrar en la pell d’un personatge i poder fer arribar això    al públic i a l’actriu de musical  s’hi afegeix la capacitat de saber cantar una partitura i  ballar una coreografia.

Què us passa pel cap quan sou dalt de l’escenari  i us adoneu que el públic   gaudeix plenament de l’espectacle?

Roger Berruezo  Alegria!!! i  que  estic molt content i orgullós  de ser uns dels  que provoca des de  dalt de l’escenari  aquests somriures i emocions a la gent.

Mariona Castillo  Intento que no em passin gaires coses pel cap quan estic dalt de l’escenari  xq sinó significa que no estàs pel que has d’estar. Però sí, que em passen coses pel cos xq és molt emocionant  estar cantant una cançó que dramatúrgicament   encaixa molt bé i t’adones que el públic reacciona xq saps que  per la gent ha estat important per la raó que sigui i  quan   el públic s’emociona , de rebot ens emociona a nosaltres també.De fet, el dia de l’estrena  ens vam sorprendre  de la quantitat de respostes que  hi  havia durant la funció no només a nivell  de les cançons sinó que també de les frases del  text   i de que el públic s’implica molt.

Quines són les vostres cançons predilectes o amb quines us agrada més de cantar a “ Cop de rock?

Roger Berruezo  Haig de  dir  que  a dia d’avui m’agraden totes: estic molt comòde cantant el medley  amb la Mariona, m’agrada “Envia’m  un àngel” .” El Boig per Tu”  quan el públic s’emociona i a vegades el canta amb tu , estic molt alegre quan  canto  “ A cop de rock” i intento que la gent sigui feliç. Sóc bastant fan de totes les cançons.

Mariona Castillo  Potser  la  cançó que disfruto més cantant és la de “Podré tornar enrere” xq té una història molt xula xq en el text original no figurava aquesta cançó i posava: “aquí la Lluna canta”, però, encara no sabíem quina cançó hi havia d’anar  i parlant amb els companys i se’ns va ocórrer aquesta cançó vam llegir la lletra i vam veure que encaixava perfectament amb l’escena xq la cançó en si és preciosa i en  el moment en que està posada xq és molt fort   pel  meu  personatge  de la Lluna, significa    un trencament amb tot i que a  partir d’allí se li enfonsa el món i realment és molt emocionant xq aquesta cançó la vam aportar nosaltres.

Què diriueu als espectadors per animar-los a venir al teatre a veure “Cop de Rock”?

Roger Berruezo Donçs que  a tota aquella gent  que ha viscut milers de coses amb  Sau, Sopa de Cabra,  Lax’n’ Busto, Els Pets que no s’ho pensin i vinguin  a veure el musical xq  podran recordar moments, tenir sensacions, emocionar-se, riure, plorar en algun moment, cantar , ballar  Jo crec que  els  moments en que estem, dues hores i mitja de diversió  per desconectar del món real no està gens malament!! Així que tothom al  teatre Victòria a veure  “ COP DE ROCK”!!!!!

Mariona Castillo Donçs jo els hi  diria  que realment s’ho passaran molt bé! xq és una història molt i  molt nostra, Xq anar a veure un musical és sempre  una experiència molt  emocionant , xq és una  gran producció,  xq es canta , xq es balla , xq normalment   les històries són assequibles i és fàcil de conectar-hi  Però, aquest en concret xq és en català  una història molt nostra que parla  de nosaltres  i  la nostra música.

" COP DE ROCK " EL NOU MUSICAL de DAGOLL DAGOM

Una història mediterrània d’un grup de joves d’un poble de la Costa Brava que tenen una banda de rock anomenada COP DE ROCK! En una de les seves actuacions, coneixen un grup de noies de les Terres de l’Ebre que han pujat a l’Empordà per celebrar el comiat de soltera d´una d’elles. L’amor sorgeix entre alguns dels membres dels dos grups i allí comença una història d’amors, desamors, aventures i, sobretot, de les segones oportunitats que la vida ens ofereix.

Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax’n’Busto i Gossos entre molts altres seran la banda sonora d’aquest musical que recorre, a través del seus protagonistes i les seves cançons, la història del nostre rock català.

"COP  DE ROCK ". Guió de Joan Lluís Bozzo. Temes de la banda sonora de Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Pep Sala, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn's, Gossos, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja T'ho Diré, Marc Parrot i Sau. Intèrprets: Roger Berruezo, Mariona Castillo, Jofre Borràs, Albert Martínez, Paula Vives, Ona Pla, Llorenç Santamaria, Mònica Vives i Miquel Malirach. Ballarins: Eva Felicidad Espejo, Íngrid Domènech, Ana Escrivà, Jorge Velasco, Nico Baumgartner, Jordi Perramón, Pablo Ibáñez. Músics: Toni Ten, Xasqui Ten, Jordi Campoy, Toni Mateos, Pablo Santiz, Marc Quintillà, Guillem Galofré, Vicen Martínez, Nuno Monteiro, Jordi Vericat i Jorge Carrasco. Escenografia i projeccions: Alfons Flores. Il·luminació: Albert Faura. So: Josep M. Riera. Vestuari: Miryam Ibáñez. Direcció coreogràfica: Cristina Allande. Direcció musical: Xasqui Ten i Toni Ten. Direcció escènica: Joan Lluís Bozzo. Companyia Dagoll Dagom. Teatre Victòria,

Cop de Rock farà temporada única al teatre Victòria de Barcelona fins al gener del 2012.Des d'aquí vull animar a tothom  a que vagi al teatre a veure  " Cop de rock " perquè  gaudirà plenament d'un  gran musical  molt ben interpretat per tot l'equip d'actors  i actrius i  també xq reviurà  les nits glorioses dels millors anys del pop rock català dels anys 90.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre més.
Junts poder recordar
el  temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre més-
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només viviem a cop de rock.
 JO   CANTO AMB LA LLENGUA QUE SOMIO!!!!!!!

CONTE : L'ACTITUT POSITIVA

CONTE :L’ACTITUT POSITIVA

Les persones amb actitud positiva, tenen un gran sentit del compromís i una sensació de control sobre els esdeveniments de la vida, i interpreten les experiències estressants i doloroses com un repte més de l’existència. En conseqüència, tenen millor humor, són més perseverants, més reeixides i tenen millor salut física i mental.
- En canvi -en l’extrem oposat- les persones pessimistes, perceben les dificultats com amenaces, tanquen la porta a possibles solucions, s’enclaustren en el dramàtic i veuen l’obstacle, sobretot, com una expressió de la seva mala sort personal. En conseqüència s’amarguen el caràcter i veuen deteriorades les relacions amb altres persones i amb el món.
Les persones pessimistes no poden gestionar bé la realitat, ja que el descontentament i la desil·lusió són una constant; fins i tot, contagien als altres la seva visió negativa sobre diverses situacions de la vida i, per aquest motiu, les persones s’allunyen d’elles.
No es tracta de negar les dificultats, sinó de poder trobar recursos que ajudin a superar els inconvenients.

Per pensar en positiu
Tenir en compte aquestes claus poden ajudar a reformular la nostra forma de sentir, pensar i actuar.
 
1. – Evitar les idees del tipus “tot o res”. La realitat no és “blanca i negra” o bona o dolenta. Si pensem en aquests termes, som rígids i no donem lloc a matisos o punts de vista.
 
2. – No generalitzar massa. Algú va mentir o no va acudir a la cita, però això no significa que ocorri en tots els casos. Conclusions que comencin amb “sempre” o “mai” no solen conduir a exageracions.
 
3. – No focalitzar en el pitjor detall. Les situacions tenen diferents punts de vista. Si escollim centrar-nos en el pitjor, tot es veurà malament. Per exemple, donar més importància a crítiques que a elogis.
 
4. – No minimitzar el bo. Sempre hi ha una cosa positiva per destacar. Si el passem per alt o el desvalorem, perdem l’oportunitat d’apreciar els seus avantatges.
 
5. – Per menys o per més. Ens equivoquem tant quan exagerem la importància d’un problema com quan minimitzem les nostres capacitats per afrontar-lo.
 
6. – Evitar les prediccions. Davant d’indicis confusos o que ens desperten ansietat, anticipem la pitjor conclusió. Pensar que alguna cosa sortirà malament incideix en el seu resultat.
 
7. – Dir “no” a les suposicions. En la nostra comunicació quotidiana és freqüent que creguem que un altre (amic, parella, company) pensa o provi d’una manera. Com sabem que és així? Preguntar és millor que suposar.
 
8. – Fugir de la victimització. Frases o sentiments com a ” per què em toca sempre a mi? ” o “sempre tinc mala sort” o ” per què als altres sí i a mi no? ” ens allunyen de la responsabilitat sobre els nostres actes.
 
9. – No posar ni posar-nos etiquetes. En equivocar-nos, no tota la nostra persona mereix ser desqualificada; i una cosa similar ocorre quan d’altres cometen errors. No és el mateix dir “això ho vaig fer” que “sóc un ximple”. Però atenció: tampoc no responsabilitzar els altres per errors propis.
 
10. – Posar límits a la pròpia responsabilitat. Si ens creiem responsables de cada problema (una separació, un fill que desaprova, etc.) només sentirem culpa. Aquesta idea, tanmateix, n’oculta una altra, més negativa encara: creure que tot està sota el nostre control.

10 Consells per a l’Actitud Positiva
L’actitud que prenem davant els problemes o esdeveniments que se’ns presenten quotidianament és finalment la que determina la dimensió i importància dels mateixos. Recordem que hi ha dues formes de veure el vas: mig ple i podem alegrar-nos en observar la meitat plena o podem preocupar-nos per la meitat buida. Això no és ni més ni menys que una qüestió de dues actituds antagòniques: la positiva i la negativa. Sense deixar de ser realista o somniador, podem transformar-nos en una persona més positiva i creativa per viure les circumstàncies d’una manera menys traumàtica i més relaxada.
Per això, per deixar de veure tot negre i conrear una verdadera “actitud positiva”, podem practicar aquestes propostes prou interessants:

Relaxació respiració profunda
Si alguna cosa ens va sortint malament o ens sentim una mica depressius, el millor que es pot fer és distendre’ns per concentrar-nos en la respiració. S’ha comprovat que els mètodes de relaxació ajuden a desfer-se dels pensaments negatius, afavoreixen el control de les emocions i purifiquen el cos.

Fer el que pensem
Si pensem una cosa i n’acabem fent una altra  totalment diferent, ens sentirem inconformes amb nosaltres. Tractar d’evitar les conductes contradictòries, sobretot si no volem que ens envaeixi un profund sentiment de fracàs existencial.

Aprendre a veure el costat positiu de les coses
Hem d’aprendre que en la vida no tots els moments són bons, n’hi ha alguns pitjors que d’altres i fins i tot alguns són indesitjables. La clau aquesta en acceptar els fets que són irremeiables sense cap tipus de frustració o enuig desmesurat. Una reacció emotiva descontrolada o negativa per afrontar un moment dur en la vida és una clara mostra de debilitat i fracàs. Al contrari, la serenitat, l’autocontrol i la visió positiva de les coses són les millors armes per enfrontar amb èxit el que et toca viure.

Evitar les comparacions
Per conrear una actitud positiva gens millor que ser un mateix. Tant les comparacions com les idealitzacions de com hauríem de ser nosaltres i de com haurien de ser les coses, són molt perjudicials per a la nostra salut mental i la nostra autoestima. La frustració i l’enveja que es genera en veure en d’altres el que un vol ser són pensaments altament negatius que hem d’aprendre a controlar per evitar sentir-nos deprimit. El millor és acceptar-nos tal qual som i tractar de canviar aquelles coses que ens molesten de nosaltres mateixos, però deixant de costat les comparacions, ja que cada persona és única.

Viure el present
Sí pensem contínuament en el que devem o podem fer en el futur ens perd el viure i gaudir del present. A més aquest tipus de pensaments alimenten l’ansietat i les preocupacions i no ens permetem gaudir dels petits moments que et dóna la vida. Per deixar de divagar i angoixar-nos per la qual cosa encara no va succeir, res millor que centrar tots els nostres sentits en allò que es fa aquí i ara, sense deixar de costat els sons i els projectes.



Oblidar els detalls
L’obsessió per la perfecció només pot conduir-nos a la desil•lusió. Ja que no tot és tan perfecte com sempre pretenem que sigui, la vida és plena de petits detalls que la fan encantadora i única. Si desitgem que tot estigui d’acord al nostre esquema de valors ens passarem tot el temps tractant d’acomodar aquests detalls perquè es vegin perfectes, però li traurem el sabor de gaudir les coses tal qual es presenten. Busquem un equilibri i deixem de costat l’excés de perfeccionisme, ens sentirem molt millor.

Moure el cos
Passem com més aviat millor a l’acció i permetem-li al cos moure’s amb total llibertat. Practicar un esport, fer alguna activitat física, recrea la nostra ment a través del ball o d’un passeig. D’aquesta manera elevem els nostres nivells d’adrenalina i serotonina augmentant l’optimisme i rebutgem els pensaments negatius.

Cuidar la nostra imatge
Veure’ns bé és una manera de sentir-nos bé. La cura personal ens farà sentir més renovats i ens ajudarà a trencar el cercle tancat del pessimisme.

Prestar atenció als altres
Creure’ns el centre de l’univers només alimentarà les obsessions. A poc a poc, és bo començar a centrar-nos en els altres i recordar que ajudar al pròxim pot ajudar-nos a sentir-nos millor i més positius. Els problemes dels altres poden fer-nos prendre consciència que no tot el que ens passa és tan greu.

Cal dormir plàcidament
Hem d’acostumar-nos a millorar la qualitat de la son. Dormir bé és una excel•lent manera de millorar el nostre estat d’ànim durant el dia. Recordeu que un mal descans incideix directament en el nostre humor, ens fa sentir cansat i irritable, i sobretot no ajuda a canviar l’actitud.