divendres, 14 de maig del 2010

ÀNIMA LITERÀRIA

OH, AMIC!




Oh amic!
On ets en aquest precís instant
Ara que et necessito tant?
On són aquelles paraules tan dolces i tan amables
Que en els dies de lluna plena
Em cantaves per apagar les penes?


Oh, amic meu!
On marxat el nostre futur,
I els nostres plans i l’amor tan pur?
On podria anar jo
Ara que estic morta de por,
Veient la teva claror
I alhora la teva buidor?


Oh, estimadíssim amic meu!
On són les nostres promeses
Segellades amb aquells poemes?
On haura anat la nosta innocència
Ara que ja no sento la teva presència? ara ja tot s’ha esvait
I tot per culpa d’aquella nit




Ara res n’ha quedat
A causa d’aquell cercle trencat
Ara només em queda
Desitjar-te un bon viatge
I ara que ja no tens pressa
Et diré “ Oh amic per sempre”
I “ fins molt aviat”
Perquè no és cap comiat