Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt
mal caràcter. El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada
cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta. El
primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes,
a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus
darrera de la porta. Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que
clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu
caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va
suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven
més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la
porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests
forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència,
deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit,
però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu
romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física.
Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que
tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen
obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el
malbaratis.
