GELOSIA INFANTIL
1
- Introducció
2 - Possibles causes de la gelosia
3 - Símptomes i manifestacions del nen gelós
4 - Estratègies d'intervenció i orientacions generals
2 - Possibles causes de la gelosia
3 - Símptomes i manifestacions del nen gelós
4 - Estratègies d'intervenció i orientacions generals
La gelosia es pot definir com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració al creure que ja no som correspostos emocionalment per les persones estimades (pares, parelles ...) o, almenys, amb la intensitat i freqüència que desitgem o necessitem.
Moltes són les causes que poden disparar la gelosia. En la infància és habitual l'aparició de gelosia després del naixement d'un germanet. En certa manera, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenció que se li dispensava abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant això, en moltes ocasions, la resposta de gelosia és exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament en les relacions familiars. És, en aquests casos, quan l'ajut professional és imprescindible.
Com s'ha dit, en tots els episodis de gelosia hi ha una experiència subjectiva de malestar emocional i frustració independentment dels fets que la provoquin i perpetuïn. Aquestes causes poden ser reals i obeir a fets objectius, o irreals (Imaginades o inventades) en aquest cas podríem estar davant d'un trastorn clínic.
Normalment, la resposta del nen o persona que pateix la gelosia, cursa amb enveja i ressentiment cap a la persona intrusa que es percep com un rival per compartir el mateix espai afectiu.
La gelosia, sovint, va associada a un procés de distorsió cognitiva sobre els fets objectius, els sentiments dels altres, les conseqüències futures i, en definitiva, de la percepció de la realitat. Això afegeix més càrrega negativa i pot incrementar en el nen una baixa autoestima, quadres d'ansietat o pors però també conductes desadaptades com més endavant s'exposa.
2 - Possibles causes de la gelosia
entre germans
a) Característiques dels fills
Normalment, s'atribueixen les causes de la gelosia infantil (especialment en aquells que es donen entre germans), a factors ambientals i evolutius. No obstant això, avui sabem, de l'existència de certes característiques del temperament en nens que solen ser molt rellevants en la possible aparició de la conducta gelosa. Aquests factors, que podrien ser de tipus genètic, predisposarien a desenvolupar aquest tipus de conductes amb major probabilitat i intensitat, configurant en el temps una personalitat celotípica que seguiria manifestant-se en la vida adulta i en la seva relació amb parelles sentimentals o companys de treball, entre d'altres.
Alguns estudis avalen la hipòtesi que els nens de temperament sensible, detallista, metòdic, amb esquemes bastant rígids i poca tolerància als canvis (de casa, d'escola, d'educadors, etc.), de vegades, amb poca capacitat per expressar amb paraules els seus sentiments (en el cas dels nens majors de 4 anys), tindrien més possibilitats de desenvolupar un trastorn de gelosia davant l'arribada d'un germà.
D'altra banda, sabem que cada nen és diferent i també ho és la seva percepció sobre la distribució d'atenció i privilegis entre els germans per part dels pares.
Independentment de la situació objectiva que es produeix en les relacions pares-fills, cada nen construeix la seva pròpia realitat en base al seu caràcter i història prèvia. D'aquesta manera, podem creure que som molt equànimes en el tracte amb els nostres fills però algun d'ells pot interpretar el contrari.
Sovint es proporciona major atenció al fill gelós, però això no serveix per fer-li canviar en les seves percepcions i sentiments. Tanmateix pot passar que les conductes geloses es perpetuïn com a forma d'obtenir certs privilegis o mantenir una posició d'aparent "fragilitat" per utilitzar-la a favor seu.
b) El moment evolutiu
La gelosia és normal dins del curs evolutiu del nen i en edats primerenques després del naixement d'un germanet (a partir de 2 anys fins als 4 o 5 aproximadament). L'etapa més sensible és quan l'arribada del germà es produeix durant la fase de vinculació.
Es considera que té un valor adaptatiu en tant que és un sistema de regulació del nen per afrontar una nova situació. L'habitual és que vagin desapareixent o reduint-se a mesura que el nen es fa gran.
En algunes ocasions, quan aquesta gelosia és persistent en el temps, freqüent, de certa intensitat i cursa amb malestar significatiu en la relació familiar és quan podem sospitar que hem creuat el llinda de lo patològic.
La gelosia entre germans poden donar-se en els dos sentits, és a dir del germà gran cap al menor i a l’inrevés. En el primer cas solen aparèixer conductes regressives (conductes infantils d'imitació del germà petit, enuresi secundària, etc.) En el segon, la gelosia es dóna en el sentit d'identificar-se amb el germà gran que li serveix de model alhora que reivindica els drets i privilegis que se li atorguen per la seva edat més avançada.
c) Característiques dels pares
Els estils educatius dels pares, així com el clima familiar són també factors importants a tenir en compte. En aquells llars on els pares adopten un estil obert, comunicatiu, d'igualtat de tracte (dins de cada edat), d'afecte compartit, sense establir comparacions entre germans i sabent destacar el millor de cada un, és on es poden minimitzar els riscos de gelosia.
Quan l'atenció cap als fills és asimètrica es quan es pot potenciar l'aparició de la gelosia. Passa que hi ha nens més extravertits, alegres o amb millors recursos socials que solen acaparar l'atenció amb més facilitat que algun dels seus germans. És normal, en aquestes situacions, que aquests nens rebin de forma natural major atenció per part de les altres persones.
Alguns estudis avalen la hipòtesi que quan hi ha una bona relació afectiva pare-fill abans del naixement del germà es minimitza el risc de conflicte posterior amb la mare per motius de la gelosia.
Igualment assenyalar que pot ser un factor de risc desencadenant l'estat anímic i emocional de la mare després del part. Si es donen canvis importants en el seu comportament o hàbits (cansament, estrès post-part, depressió, etc.), aquets, poden afectar el nen que relaciona els canvis negatius amb l'arribada del germà.
d) Factors ambientals
Cada nen és un individu amb característiques úniques. Aquestes es van conformant al llarg del cicle evolutiu en base a la interacció de la seva genètica amb les experiències viscudes i l'educació rebuda.
Els nens que en la seva primera infància han patit mancances afectives (maltractaments, agressions, abandonament, etc.) poden desenvolupar posteriorment, encara que l'ambient s'hagi "normalitzat" una sensibilitat especial cap a la necessitat contínua d'atenció i, per tant, poca tolerància a compartir el seu espai afectiu amb altres. Això pot determinar l'aparició de diferents conductes geloses.
En general, podem afirmar que tant un ambient afectiu excessiu o mal entès (massa tolerable, cedir a les seves demandes, fer-li creure que és el centre de l'univers, etc.), com l'oposat (escassa afectivitat, maltractaments, poca interacció, abandonament, etc.), poden provocar desajustos que cursin amb episodis de gelosia entre altres manifestacions conductuals.
3 - Símptomes i manifestacions del nen gelós
Els indicadors de la presència de gelosia en nens poden ser molt variats i van des de l'aparició de conductes d'aïllament, infelicitat i frustració (conductes internalitzants o dirigides cap a un mateix) a conductes disruptives i agressives dirigides tant a les persones objecte d'enveja com cap les figures d'afecció (conductes externalitzants dirigides cap a altres).
Segons el temperament del nen, la seva edat i circumstàncies ambientals les manifestacions celotípic variaran entre els dos extrems proposats pot simultaniejar una combinació d'ambdues.
En general, els nens gelosos poden manifestar algunes de les següents conductes:
1
|
Canvis
d'humor no justificats.
|
2
|
Signes
d'infelicitat. Plor freqüent sense motiu. Tristesa acompanyada de
manifestacions verbals de no sentir-se prou estimat.
|
3
|
Aparició
de noves conductes (no presents fins a l'arribada d'un germà o ja superades)
normalment desadaptades amb el simple motiu de cridar l'atenció dels pares
(pipí al llit, negar-se a menjar, agressivitat injustificada cap a objectes o
animals, comportament social anòmal, etc.).
|
4
|
Canvis
en l'expressió verbal i gestual. Tornar a un llenguatge més infantil amb
presència de gestos immadurs com llepar-se el dit.
|
5
|
Alteracions
en els patrons de menjar (Menys gana o més selectiu amb els aliments,
rebutjant plats abans preferits o se li ha de donar el menjar) i el somni
(Insomni, despertar nocturn, demanar d'anar a dormir amb els pares, etc.)
|
6
|
Negativisme,
tossuderia, dificultat per obeir. En els casos més extrems: oposicionisme,
agressivitat manifesta i actitud desafiant cap a pares i companys.
|
7
|
Negar
sistemàticament els errors propis i culpabilitzar als altres dels seus
problemes o actituds (en especial el germà objecte de gelosia).
|
La millor forma de regular la gelosia és intentant conèixer quin és l'origen de la mateixa.
Haurem de tenir en compte la història prèvia del nen, la seva edat, circumstàncies, etc. També és important diferenciar entre l'aparició sobtada de la gelosia o un temperament o personalitat gelosa. En el primer cas podem sospitar de la irrupció d'algun element nou com pot ser el naixement d'un germà. En el segon cas es tracta de nens amb certa predisposició a patir gels i el seu tractament serà més complex.
En el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui desproporcionada respecte a lo que se espera per la seva edat i educació rebuda, produint-se un deteriorament en les relacions familiars, és quan aconsellem la visita a un professional.
Un cop identificada la presència de la gelosia, els pares i altres familiars rellevants hauran consensuar una estratègia comuna per ajudar al nen.
A nivell general exposem una sèrie d'orientacions per a minimitzar les conductes geloses entre germans:
-És fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera que no hi hagi un tracte de preferència cap a cap d'ells ni s'estableixin comparacions.
-Sempre és més eficaç lloar els aspectes positius que recriminar-li els negatius.
-Davant conductes geloses (rebequeries, desobediència, negativisme, Etc ...) pot aplicar-se la retirada d'atenció o alguna de les tècniques conductuals que s'utilitzen en la modificació de conducta. Si la gelosia suposa un reclam d'atenció emocional, hem de ser capaços de donar- la contingentment a les conductes desitjades o positives, mai després dels episodis de gelosia.
-Augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família és un bon mètode per millorar la comunicació i estrènyer llaços i afeblir les pors emocionals.
-Cal respondre amb tranquil·litat als episodis gelosos, sense estridències ni recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepció pel seu comportament i retirar-li la nostra atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi i, segons l'edat, podem intentar raonar els fets i donar-li l'atenció emocional. No obstant això, "raonar" amb el nen gelós (encara que tingui edat suficient per comprendre els nostres arguments) no funcionarà sempre. Hem d'entendre les seves conductes com a símptoma d'un malestar i no des de la perspectiva racional adulta.
-Quan la gelosia són del germà gran cap a un altre d'edat inferior pot ser útil anar-li recordant de manera subtil els avantatges i "privilegis" que té al ser més gran (per exemple: anar a dormir més tard o poder realitzar certes activitats). També, per als nens a partir dels 3 / 4 anys aproximadament pot ser útil donar-los cert protagonisme respecte a les cures cap al germà petit i la importància de la seva ajuda per a la família. A aquestes edats, per molts nens, pot ser insuportable perdre tot el protagonisme a causa del nouvingut. És freqüent que les diferents persones i familiars que visiten el nadó li dediquin una atenció gairebé exclusiva, quedant en segon terme el germà gran. Això augmenta la seva gelosia.
Per tant, intentem, en la mesura del possible, combinar l'atenció necessària cap al nadó amb l'atenció emocional cap al germà gran (cal donar-li un temps per a ell en exclusiva, un espai per al seu propi protagonisme). Per exemple, davant d'una visita d'un familiar, pot ser el germanet qui el guiï i li ensenyi el nadó per primera vegada.
La relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar és emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals, normalment són superades i no presenten més problemes.
Quan
un nou nadó entra a la llar, és comú que els infants assumeixin amb dificultat
que han de compartir el protagonisme a la família, però la gelosia es pot
controlar amb atencions i comprensió abans, durant i després del naixement
L'arribada
d'un nou membre a la família és un moment de gran felicitat i d'enormes canvis,
de manera especial per al germà o la germana gran, que veu en el que acaba
d'arribar un intrús que ve a usurpar el seu lloc de "rei de la casa".
És habitual que els germans assumeixin amb dificultat que han de compartir el
protagonisme a la família. L'absència, o el control, de la gelosia infantil
dependrà en bona mesura de la forma en què els pares gestionin l'anunci de
l'embaràs i el naixement, moments en què l'amor, la comprensió i l'atenció
seran els instruments perquè l'infant no se senti "destronat".
Preparant
el terreny davant l'arribada de l'"intrús"
Triï
el moment adequat per a informar-lo de l'arribada del nou germanet. Expliqui-li
què és el que passarà. Faci-li saber com influirà el nou nadó en la seva vida.
Expliqui-li tant les coses positives, com les negatives: canviar d'habitació,
compartir els joguets, ajudar la mare i el pare, fer de germà o de germana
gran, etc.
Respongui
a les seves preguntes i inquietuds d'acord amb la seva edat i el seu nivell de
maduresa. Satisfaci-li les inquietuds sobre com es desenvolupa el nadó al
ventre de la mare en termes que pugui comprendre.
Relacioni
el moment del naixement amb moments assenyalats. Nou mesos d'espera són molt
llargs i difícils d'entendre per a una ment infantil. Posi-li una data que
pugui comprendre: el Nadal, quan arriben els Reis Mags, l'estiu, etc.
Involucri'l
en el procés de l'embaràs. Porti'l a la consulta del ginecòleg o de la
llevadora perquè escolti els batecs del cor del seu futur germanet o germaneta.
També el pot acompanyar a conèixer l'hospital o la clínica on naixerà el seu
futur company de jocs.
Faci'l
participar en els jocs d'estimulació prenatal. Animi'l perquè parli al nadó al
ventre, perquè senti els seus moviments dins de la mare, etc.
Expliqui-li
el món dels nadons. Mostri-li fotos i roba de quan ell o ella n'era un, i
expliqui-li la història dels seus primers dies, de la il·lusió amb què els
pares van preparar les seves coses. Li agradarà saber que abans del seu
naixement se li va prestar tanta atenció com al nou nadó.
Si
té l'oportunitat, visiti amics o familiars que tinguin un nounat a casa, perquè
vegi com s'alimenten i quant dormen els primers mesos. És molt normal que
esperin que el seu germanet o germaneta jugui amb ells tot just després de
néixer, i s'emporten una gran desil·lusió quan comproven que l'únic que fa
durant els primers mesos és dormir.
Comenti
amb ell o ella la situació d'algun amiguet que tingui germans, i faci'l pensar
com és de bonic i els avantatges que té ser el primogènit.
Deixi
que participi en les converses sobre el nou nadó, i compti amb la seva opinió
per a triar el nom.
Al
mateix temps, no deixi de dedicar-li una atenció especial, a conversar de les
seves coses, les seves experiències, les seves inquietuds. No centri totes les
converses en el futur nadó. Faci'l sentir que encara mantenen una relació
especial en la qual continua sent únic, malgrat que arribin més fills o filles.
Faci'l
partícip dels canvis que durà a terme a casa per preparar l'arribada del nou
membre, de manera que pugui col·laborar-hi i participar-hi: preparar les coses
per al nadó, ordenar els armaris, etc.
Animi'l
a triar o a preparar un regal de benvinguda per al nadó.
Si
l'arribada del nou membre de la família comporta un canvi d'habitació, faci-ho
amb l'antelació suficient perquè el petit no ho associï a l'arribada del nadó,
i que no el culpi d'això.
Prevegi
amb antelació qui cuidarà del seu fill o de la seva filla el dia del part i els
següents, i expliqui-li-ho perquè se senti atès i protegit a tot hora.
Porti
a terme els canvis necessaris en la vida del seu fill o de la seva filla amb
antelació a l'arribada del nadó (treure-li el xumet, canviar-lo del bressol al
llit o portar-lo a la guarderia o a escola) i així no els associarà amb
l'arribada del germà.
El
nadó ja ha nascut, i ara què?
Tracti
que el germà o la germana sigui un dels primers a visitar-lo, i en la primera
visita dediqui-li una atenció exclusiva.
La
primera vegada que vegi el nounat, és aconsellable no tenir-lo en braços i que
sigui ell qui pugui acariciar-lo i fins i tot agafar-lo. Deixi que toqui i que
acaroni la germaneta o el germanet des del primer dia.
De
tornada a casa, tracti que cooperi tant com sigui possible en les cures del
nadó; pot donar-li el biberó, ajudar a vestir-lo o gronxar el bressol per a
adormir-lo.
Si
la criatura ignora el nouvingut no forci la situació, quan ho cregui convenient
se li acostarà.
Mantingui
els seus espais i les seves pertinences, i respecti'ls.
Tregui
temps d'on pugui per a dedicar-l'hi en exclusiva.
Què
s'ha de fer quan apareix la gelosia
La
gelosia no sempre apareix després de l'arribada de l'hospital. També sorgeix
quan el gran sent el nounat com un rival que li roba l'afecte i l'atenció dels
seus pares.
Pari
atenció a qualsevol canvi en el caràcter i la forma de comportar-se del seu
fill o filla. Pot ser que no tingui cap reacció i es mostri indiferent cap al
nouvingut o que, per contra, vulgui participar en tot moment en la seva
atenció. Qualsevol extrem és un senyal que no ha entès o no ha acceptat el
naixement del nadó, i que l'està afectant.
Comprovi
si mostra actituds agressives cap al bebè, o si té conductes regressives, és a
dir, pròpies d'un infant de menor edat, com ara tartamudejar, no voler menjar,
gatejar, no avisar perquè el portin al lavabo, etc. Davant aquestes reaccions
no ha de mostrar enuig, ja que el nen o la nena culparà el nadó de la situació,
i guardarà el seu ressentiment cap a aquest. Mantingui la calma i sigui
pacient, comprensiu i tolerant.
Reservi
un temps especial per a estar amb el seu fill gran, i no permeti que res no
interfereixi amb aquest moment. Abraci'l, canti-li o llegeixi-li un conte. Com
menys canvis es produeixin en la seva rutina, menys estrès sentirà.
Procuri
no fer distincions en el temps que dedica a un fill i a l'altre, i en l'atenció
que els dóna.
Eviti
establir comparacions. Se les agafarà malament i se sentirà menyspreat. La seva
ment les interpretarà com un senyal que abans ho feia tot bé i ara el seu
germanet o la seva germaneta li fa la competència.
Informi
el seu entorn de la gelosia que pateix el seu fill o filla gran. Demani a amics
i familiars que mostrin interès per aquest, i que el lloïn. En aquests casos,
és molt habitual que tots diguin com de bonic és el petit i que el germà major
passi desapercebut, fet que aguditza la seva gelosia.
La Gelosia Infantil es manifesta en els
petits perquè tenen POR a veure reduïda l’estimació i l’atenció dels seus
pares. El nin/a pot sentir-se menys estimat que abans. És una fase evolutiva
normal però els pares podem millorar el comportament de l’infant que sent
gelosia.
QUÈ
PODEM FER ELS PARES?
CONDUCTES A EVITAR
Crits i desqualificacions
Comparacions
entre els fills
Prendre
part en els conflictes dels fills (conflictes sense agressivitat)
Evitar
comentaris d’amics i familiars comparatius entre fills.
Donar
al fill gran tota la responsabilitat del menor.
Fomentar
la competitivitat.
CONDUCTES A PROMOURE
Cooperació entre germans (tasques, jocs…)
Tracte
afectiu per sentir-se estimat
Afavorir
integració amb altres fills/nins en els jocs(nins que també tenen germans)
Promoure
un clima de tranquil·litat
Educar
en control emocional
Alegria
davant els èxits dels altres
Suportar
petites frustracions
Respondre
tranquil·lament davant adversitats
Observar,
reflexionar damunt les conductes de gelosia i reacciona sense donar importància.
Respectar
autoritat dels pares i posar límits molt clars
Respectar
espai de joc/intimitat del nin
Afavorir
expressió lliure sincera del malestar
Xerrar
amb amics seus amb germans petit
Donar
seguretat(importància en el procés i l’actitud del nin i no en el resultat)
Oferir
situacions damunt les avantatges d’esser gran
Evitar
fer coincidir canvis en la seva vida amb l’arribada del nou germà
Temps
de dedicació exclusiva al germà gran
