A TU I PER A TU, CARLES
SABATER
ESTIMADÍSSIM CARLES Un altre tretze de
febrer sense Tu...i ja fa disset anys que
vas marxar amb un tren de mitjanit que
havia arribat massa aviat,un tren sense retorn, sense parades i
cap al cel . I ara què, Carles? Què podem fer nosaltres? Tan sols recordar-te,
tan sols escoltar-te, tan sols estimar-te, però sempre en silenci! I el teu
nom ha quedat imprès en la nostra
memòria i en els nostres cors per sempre més! Oh tresor meu!!!! I si
tanco els ulls, encara
recordo i sento l’escalfor de les teves mans, la
primera vegada que van agafar les meves i m’abraçaves i em miraves dolçament ,
i la teva veu, que a cau d’orella em xiuxiuejava paraules tranquil·litzadores.
Sé del cert que en els dies de cada dia
et segueixo recordant.
Envia'm un àngel
que sigui com tu. Envia'm un àngel que s'assembli a tu. Envia'm un
àngel que em recordi a tu. T'ESTIMO
I T'ENYORO MOLTÍSSIM , MIL PETONS AL
CEL I AL MAR DE LLANÇÀ!!!
