RECORDANT CARLES SABATER
El 21 de setembre de l’any 1962 va néixer un nen que, sense saber-ho, havia de camviar moltes coses.Carles Sabater va fer que el
rock català agafés un molt bon camí.A més,
va donar vida a molts personatges en sèries televisives, pel.lícules i
obres de teatre.
La seva veu era considerada a tot Catalunya com una de les
veus més dolces i amb ella va arribar a cantar cançons inoblidables.
Ara, després de catorze anys d’haver perdut un gran actor-cantant i, especialment, un gran amic el recordem, com tantes vegades s’ha fet, en aquest merescut homenatge.
Ara, després de catorze anys d’haver perdut un gran actor-cantant i, especialment, un gran amic el recordem, com tantes vegades s’ha fet, en aquest merescut homenatge.
Estimadíssim amic nostre:
A
vegades intentar controlar la teva pròpia vida és com mirar d’agafar l’aigua del mar amb les mans, que se t’escola
entre els dits, ho veus, te n’adones, intentes retenir-la i no pots fer-hi
res”. Aquestes eren les paraules d’en
Pere Soler, el teu personatge a Sitges,
i de raó en tenia, i molta.De segur que vas
lluitar fins al final per poder salvar la teva pròpia vida, però les
esperances se’t van escapar,el teu destí es va veure truncat per un desig
inesperat del destí. I és que mai passa el que ens agradaria que ens
passés.Sempre amb uns plans i de cop se’t pot girar tot de l’inrevés.Per què és tan dura la vida,
Carles?Qui se t’ha emportat?És molt difícil d’entendre, saps? Perquè ningú de
nosaltres ha aconseguit trobar respostes a aquesta infinitat de preguntes.
Nosaltres,
les persones, quan se’ns va algú
estimat tendim a preguntar-nos:
Per què? Per què tu? Per què no un
altre?Sempre emprenen el vol aquelles persones que més necessitem.I tu eres
molt important per a molta gent, saps?Vas arribar a ensenyar-nos tantes coses:
amb el teu encant feies somriure a la gent, amb la teva simpatia tot semblava
més senzill...Tot això d’alguna manera se n’ha anat,però ens queda el teu
record, que és més fort que els nostres cors. I
és que dins d’aquests encara ets viu, sinó per què et dediquem tots aquests missatges, no creus?Sabem
perfectament que ara, els llegiràs a la teva manera, encara que no ens els poguis
respondre. Per què als àngels no els deixen escriure, no? Carles, el nostre
àngel!, La nostra estrella!El nostre amic!On et trobes ara? Ja fa tant de temps que vàrem perdre el teu
rastre...
I ara què, Carles? Què podem fer nosaltres? Tan
sols recordar-te, tan sols escoltar-te, tan sols estimar-te, però sempre amb
silenci!I el teu nom ha quedat imprès en
la nostra memòria per quan ens tornem a retrobar i ens tornis a cantar aquelles cançons amb la veu d’àngel que , de ben
segur, encara conserves.
O qui sap? Potser ens rebràs amb una d’aquelles
actuacions tan brillants que només sabies fer tu. I és que més que
oblidar-te, el que fem és planejar el nostre retrobament perquè serà
aleshores quan veurem en persona aquell àngel que sempre duies dins i que et va
caracteritzar fins al final de la vida mortal. I és que això ens fa una mica de
por, saps?
Perquè podràs recordar-nos a tots fins que
aconseguim estar de nou tots plegats?Segur que sí. Sempre vas ser molt
especial!
Així
que, fins aleshores, espera’ns!
GRÀCIES
PER TOT! PER ESTIMAR-NOS TANT!, CARLES!
En
Carles, era un artista que cantava, ballava i interpretava. Un home amb un gran talent i
enorme presència a l’escenari.
Un home,
atent, sensible, elegant, encantador,
seductor,senzill...malabarista de les petites emocions.
Una virtut: La
humilitat
Un
llibre de capcelera: “Las personas del Verbo, de
Jaime Gil de Biedma”
Una
passió: L’Interpretació
i Sau
Una
imatge per definir-lo: L’impecable silueta
d’un lord anglès.
“Hi ha estrelles que mai s’apaguen”
“Ningú no mor fins que no
se l’oblida del tot”
