dilluns, 29 de març del 2010

ÀNIMA LITERÀRIA

T’ESTIMO

Hi ha moments
Dia i nit
Que recorren el destí
i entre tu i jo
potser ja
la distància els fa oblidar.

Aquells ulls, aquell somriure
tan sols un instant, van fer que el cel s’obrís
i una llum de claror
es clavà dins del meu cor.

DE LLAVORS FINS AVUI HE VISCUT DE BELLS RECORDS SOMNIANT, DESITJANT, QUE ESTIGUÉS AL MEU COSTAT.

Fàcil és
poder dir
que m’he enamorat
i que ELL
qui sap quan
sentirà això tan especial.

Que vindrà
i em dirà
que per ell sóc tan important
i que mai, ni ningú
ens podrà separar.

No el veig mai
que faré?
i no el puc oblidar
forma part
ja de mi
li vull dir
però no sé com.

Ser sincera,
Comprensiva
l’amistat i la dolçor
poden fer
que el destí
m’allunyi del seu cor.


DE LLAVORS FINS AVUI HE VISCUT DE BELLS RECORDS SOMNIANT, DESITJANT, QUE ESTIGUÉS AL MEU COSTAT.

Jo per ELL
Només sóc
Una simple amistat
el veig lluny
què puc fer
perquè és tan complicat?

Aquell mot que és l’oblit
No el vull veure’l escrit
Ni en el cel
Ni en la ment
Que marxi ja de mi !!!!


DE LLAVORS
FINS AVUI
HE VISCUT DE BELLS RECORS
SOMNIANT, DESITJANT,
DIR AQUELL MOT AMB SINCERITAT...
T’ESTIMO, T’ESTIMO, T’ESTIMOOO...!!!!!!