- El cercle fa referència a les coses que no tenen nom i que no es poden unificar, mentre que el punt central representa el nucli diví i el Jo.
- La línia horitzontal separa la part superior del món de la inferior. És un símbol de l’energia d’origen matern.
- La línia vertical connecta el món terrenal amb el sagrat i simbolitza l’energia.
- La creu del món connecta la substància d’origen matern amb l’energia, formant un punt central.
- L’espiral significa desenvolupament i dinamisme del procés interior.
SÍMBOLS DE LES FORMES EN EL MANDALA I EL SEU SIGNIFICAT MANDALES
Com pots interpretar un mandala
Aquí trobarem una explicació de la simbologia dels elements que composen un mandala. És una interpretació del mandala triat i dels colors utilitzats.
Ull: clarividència, ull de Déu i el Jo.
Arbre: vida que es renova per si mateixa, connexió amb el subconscient, consciència, creixement, sentiments materns, arrelament però també estancament, personalitat.
Raig: il·luminació, saviesa, energies espirituals, curació.
Flor: bellesa, fugacitat, ànima, matriu.
Triangle (vèrtex cap amunt): força de vida, canvis, masculinitat, creativitat.
Triangle (vèrtex cap avall): agressions contra un mateix.
Cor: amor i felicitat, sol, valor, sentiments, reconeixement i voluntat.
Hexàgon: unió, finalització de treballs, harmonia i satisfacció.
Cercle: moviment, l’absolut, Déu, el Jo.
Creu: unió entre el cel i la terra, subconscient i consciència, vida i mort, dificultats, reconeixement dels aspectes foscos, superació de la pròpia estructura instintiva.
Laberint: recerca del propi centre.
Quadrat: equilibri, raonament, perfecció, transformació de l’esperit en matèria.
Quadratura del cercle: unió entre el cel i la terra, oposats equilibrats, energia del Jo, purificació.
Roda: empenta i dinamisme.
Arc iris: unió Déu-Home, principi masculí i femení, fertilitat, renaixement.
Papallona: autorenovació de l’ànima, canvis, mort i renaixement.
Teranyina: feminitat, estat fetal, infància, nou començament.
Espiral: força de vida, energies curatives, afany d’unitat.
Estrella: persona realista, sentit identitari, autoconsciència, superació, individualitat.
Animal: aspectes instintius, símbol per als estats del subconscient.
Gotes: masculinitat, fertilitat, purificació interior.
Ocell: ànima humana, símbol de l’esperit, fantasia.
ELS NOMBRES I EL SEU SIGNIFICAT EN ELS MANDALES
Les formes no deixen de ser nombres canviats per imatges, i sempre són factors que ordenen el cosmos. No només determinen l’essència de totes les coses existents a la natura, sinó que també les dominen, ja que són la causa del seu ordre.
U: Postura dreta de l’ésser humà, símbol de l’origen, de la unitat i de la totalitat, Déu i la individualitat, centre com a unió de forces, integritat, vivències infantils.
Dos: Bessons, l’oponent, la parella, creació i procreació però també separació, contradiccions i diferències, dubtes i conflictes, matèria, Yin.
Tres: moviment, vitalitat, estímul, procés, símbol per a l’home, la dona i l’infant, la novetat i les realitzacions, independència, la divinitat, autoreconeixement, Yan.
Quatre: totalitat, allunyament i tranquil·litat, unifica oposats, racionalitat, desenvolupament de la consciència, recerca del propi lloc en la vida i de l’autoreconeixement.
Cinc: unitat, símbol del centre i de l’amor, connexió harmònica del Yin i el Yan, rebuig del mal, salut, sexualitat, sensualitat, connexió amb la realitat, somnis.
Sis: femení i masculí, unitat i penetració, unió de contradiccions, creativitat, perfecció, final d’un procés creatiu, satisfacció i realització.
Set: cel i terra, via cap al desenvolupament personal, final d’una etapa a la vida, treball interior.
Vuit: ordre i equilibri còsmic, felicitat, harmonia, simetria, infinit, canvi constant i renaixement, totalitat, el propi Jo.
Nou: ment creativa, símbol del cel, enigma, existència humana, energies espirituals positives.
Deu: cercle tancat, unitat i totalitat, perfecció i principi de Déu, virtut i moral, matrimoni, visió real de la vida.
Onze: conflictes indissolubles, pecats, caos, transició.
Dotze: unitat i totalitat, felicitat, compliment en el temps i l’espai, perfecció, redempció, cicle vital de la natura, acabament, eterna espiral del desenvolupament.
Tretze: engany i infelicitat, final infeliç, culminació del procés interior.
SIMBOLISME DELS COLORS
GROC
És per excel·lència el color del sol, de la intuïció i de la il·luminació. Atribut del Déu Apolo, de la generositat i de l’intel·lecte. Tradicionalment correspon a l’element Aire.
Positiu: alegria, confiança, intuïció, constància, creixement, saviesa, alliberació, esperit emprenedor i fantasia.
Negatiu: superficialitat, enveja, presumpció i por a les dificultats econòmiques.
BLAU
És tradicionalment el color del cel, de l’espai i del mar, profunditat i pensament. Està relacionat amb l’element Aire i amb els signes dels Peixos i de Sagitari.
Positiu: pau, tranquil·litat, relaxació, serenitat, seguretat, bondat i lleialtat.
Negatiu: avorriment, paralització, vuit i ingenuïtat.
BLANC
BLANC
Sorgeix de la combinació o visió simultània de tots els colors. És el símbol per excel·lència de la puresa i de l’alegria. En la cosmologia hinduista representa l’ascens cap a la llum originària.
MARRÓ
Element de la terra, de l’argila però també de les fulles mortes, de la tardor i de la tristesa. Per als romans i cristians simbolitza la humilitat i la pobresa.
Positiu: calidesa, tranquil·litat, proximitat als fets senzills, humilitat, matern.
Negatiu: tristesa, pobresa, materialitat, duresa i fredor.
TARONJA
Color de les flames del foc. Simbolitza l’orgull i l’ambició.
Positiu: optimisme, joventut, salut, alegria, sociabilitat, ambició, tendresa, cordialitat, valor, vigor, franquesa i autoconfiança.
Negatiu: afany de prestigi i frivolitat.
NEGRE I GRIS
El negre és, en realitat, la manca de color, el caos primigeni. Representa la terra, el dol o la tristesa. Es relaciona amb els signes d’Aquari i de Capricorn, amb els planetes Saturn i Plutó, i amb el ferro.
Positiu: renovació, imbatibilitat i dignitat.
Negatiu: obligació, desesperació, desemparança, mort, destrucció, paralització, tristesa, pèrdua, por, amenaça i obscuritat.
VERMELL
És per excel·lència el color de l’amor i de la passió, de la sang, el foc i els sentits, correspon a les qualitats de la valentia i el coratge. Atribut del Déu Mart, de la deessa mare de l’Índia, del planeta Júpiter (vermell fosc) o del planeta Mart (vermell clar) i, en general, del principi vivificador.
Positiu: amor, sensualitat, passió, autoconfiança, força, resistència, conquesta, independència i alegria de viure.
ROSA
Color de la carn i de la sensualitat, associat amb el romanticisme i l’amor.
Positiu: romanticisme, elegància, tendresa, domini de l’agressivitat, abnegació, altruisme, suavitat, discreció i feminitat.
Negatiu: necessitat de protecció, inhibició i sentimentalisme.
VERD
Situat entre el negre i el vermell, entre la vida i la mort. Per als egipcis era el tribut d’Ossiris (Déu de la vida i dels morts). Tradicionalment, representa l’aigua. Segons la interpretació cromàtica, aquest color s’atribueix a la natura i a la fertilitat.
Positiu: esperança, natura, equilibri, creixement, joventut, constància, vida, voluntat, curació, bellesa, simpatia, integritat, benestar, prestigi, purificació i regeneració.
Negatiu: Manca de sinceritat, ambició i poder.
VIOLAT
Suma del blau (devoció) i del vermell (passió). Simbolitza la nostàlgia i el record, i posseeix les qualitats de la prudència, la modèstia, l’amor a la veritat i el penediment.
Positiu: màgia, espiritualitat, inspiració, sentimentalisme, individualisme i superació de les contradiccions.
Negatiu: malenconia, pena, abandonament i renúncia.
