dilluns, 20 d’agost del 2012

REPORTATGE TEATRAL

" TU DIGUES QUE L'ESTIMES"

“Tu digues que l’estimes” és la història d’una parella que és a punt de casar-se... I d’una parella que és a punt de separar-se... I d’un amant jove i atractiu... I d’una infidelitat descoberta...I d’una infidelitat per descobrir...
En definitiva, és una comèdia fresca i divertida sobre el món de la parella, on tot un joc d’embolics ens porten a un final sorprenent. Però també és una reflexió sobre les relacions d’amor i d’amistat, que ens ofereix una solució infalible: sempre que tinguis un problema amb la teva parella, “tu digues que l’estimes”.
  
UN ESPECTACLE DIVERTIDÍSSIM!!!!PER PASSAR UNA ESTONA GENIAL!!!!
DEL 3 D'AGOST AL 30 DE SETEMBRE
De dijous a dissabte a les 20:45 h. Diumenge a les 18:00 h.
Preu:18€. Comèdia. Durada: 85 minuts. SALA GRAN TEATRE GAUDÍ DE BCN C/ Sant Antoni MªClaret, 120









diumenge, 19 d’agost del 2012

ENTREVISTA MUSICAL


Entrevista a  : Carles Gómez- Cantant dels Lexu's

FITXA PERSONAL

Nom i  Cognoms:        Carles Gómez Llorens

Data de naixement:    1 de gener

LLoc de naixement:      LLeida

Influències literàries:  Literatura políciaca i de suspens   

Influències musicals:   Música POP i ROCK 


ÀMBIT PROFESSIONAL

Què o qui són  Lexu’s? Son un grup de tres joves amics que sempre els ha agradat fer música des de que eren ben petits.

Quin són els vostres referents musicals? Cada membre del grup té diferents influències musicals. Ens agrada qualsevol tipus de música que comuniqui i que estimuli les emocions i sensacions.

Com treballeu les vostres cançons o com creu  els discos? Cadascú porta una idea en un assaig i, a partir d’aquest embrió, es va desenvolupant el que posteriorment es convertirà en un tema del grup.

Quin és el gran enriquiment de la vostra professió , què  us emociona? Som persones apassionades per la música. Ens agrada i ens identifiquem en tot allò que, encara que no se sàpigui ben bé el perquè, desperta les emocions.

Quines qualitats creieu que ha de tenir un bon músic  o cantant? Creiem que n’hi ha una d’imprescindible. Que comuniqui.

Què feu abans i desprès d’un bolo? Estar junts, parlar, relaxar-nos i fent “família”.

Com  us relacioneu  amb la popularitat? Sempre ens hem considerat persones ben normals. Que es conegui més o menys la nostra música és una satisfacció tant musical com personal. Però simplement és això.

Quan algú us  demana un autògraf com us sentiu? Emocionats que per algú la nostra signatura tingui un valor. Simplement, agraïts.

Recordeu alguna anècdota  curiosa de la vostra  trajèctoria  musical? Moltíssimes. Som bastant despistats i això ens ocasiona algun que altre maldecap.




ÀMBIT PERSONAL

Com et definieu  a vosaltres mateixos?
 Intentem ser persones i, sobretot, intentem ser ben normals.

Allò que aprecieu  d’un amic?  La fidelitat i la sinceritat

Una virtut Som honestos

Un defecte Som despistats

Un somni realitzat i un per realitzar Que la nostra música se senti a molts llocs.
Continuar fent cançons que arribin a la gent

Un lloc per desconnectar  del món La nostra habitació

Un llibre El perfum

Una cançó Bohemian Rapshodi

Un personatge històric, que us hagi  captivat
Freddy Mercuri

Dia o nit?
Tots dos tenen el seu punt si saps aprofitar-los

A què o a qui “Mai dirieu mai?
A la gent que ens segueix i ens estima

El  vostre millor record i xq?
Cada concert on la gent canta les nostres cançons ens  fa sentir molt agraïts

“El més important d’aquesta vida és”...
Estimar i ser estimat






UN SIMPLE JOC


Des de  ja fa un temps
un nom especial em va enamorar
i no sé ben bé perquè
sincerament, no ho entenc
creia que era inmortal,
i que mai em podrien fer mal
però les monedes donen tantes voltes
que mai saps  quina carà et tocarà
me'n vaig adonar aquell  dia
que no era Jo qui manava en la meva vida
estem en mans de l'atzar
algú m'ho pot explicar?

TOT sembla  ser  un joc de la vida
un simple joc sense sortida
TOT sembla ser un joc de la vida
potser un joc sense fallida
potser un simple joc de la vida

Ara em trobo entre la boira del matí
no sé pas si me'n podré sortir
aixecaré  totes les pedres de terra
i em construïré una carcassa contra Tu
quan et miri et sentiràs perdut
ho sento, però t'hauré vençut
l'atzar  s'haurà capgirat
i el destí s'ha emboirat
però  gràcies a això, Jo m'hauré escapat
no miraré enrera
no vull trobar records
no necessito recordar allò

I és  que tot sembla haver canviat
el món sembla  haver - me  recolzat


Però és que tot sembla ser un joc de la vida
un simple joc sense sortida
TOT sembla ser un joc de la vida
potser un joc sense  fallida
potser  un simple joc de la vida















dilluns, 13 de febrer del 2012

13 ANYS SENSE CARLES SABATER


CARLES , El meu amic: sensible, encantador, detallista, galant,  atent.Gràcies, tresor meu,  per haver-me donat els millors anys de la meva vida i per viure  sempre en Mi Ets  l’àngel que véns en els meus somnis  i em salves.T’ESTIMO I T’ENYORO TANTÍSSIM!!!
Mil petons al  Cel.