Saps dir-ho en català?

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.  


No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
Aquesta última frase he estat a punt d'eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l'he deixada tal qual, pel valor informatiu de l'expressió final.
Pots fer-ho passar?
  Gràcies pel teu suport al català !!!!

EN CATALÀ ARA I SEMPRE!!!!!!!

  Parlo en català, canto en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català... I tu? Passa-ho si no estàs d'acord amb la sentència del TCJ

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort a més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
Enganxa-ho al teu mur si tu tampoc no acataràs la sentència del TSJC.

 

 

 

ELS SET PASSOS PER A DESESTRESSAR-SE

El doctor Mark Goulston recomana 7 passos per evitar que l'estrès es transformi en malaltia. Són les 7 claus del seu llibre 'Get out of your own way'

L'estrès és inevitable i ens afecta tots els moments de la nostra vida. Començant per la feina o per les càrregues familiars, l'anem acumulant sense adonar-nos de com ens afecta en la nostra manera d'actuar, sentir i pensar. El setembre és, concretament, un dels mesos en què s'evidencia més aquest estat de tensió perquè tornem a la feina, els petits a l'escola i tots plegats a una rutina que molts cops no podem canviar.

Per combatre els efectes d'aquesta tensió sobre el cos i la ment, aquests són els set passos que poden ajudar a minimitzar l'estrès i no deixar que s'apoderi de la nostra existència. Són les 7 claus del llibre 'Get out of your own way' del doctor Mark Goulston. Els 7 consells estan recollits al blog de Goulston al diari The Huffington Post.


Els 7 passos per calmar-se:
1. Ser conscients del nostre estat físic. Quan ens sentim afectats per una situació traumàtica viscuda, hem de ser conscients de les conseqüències que aquesta té sobre el nostre cos per veure quins són els nostres límits.
2. Ser conscients de les nostres emocions. Saber quin és exactament el nostre estat d'ànim i veure a què es deu i en quina intensitat l'estem vivint.
3. Ser conscients dels nostres impulsos. Un cop ja coneixem quin és l'estat del nostre cos i de les nostres emocions i en quin nivell d'intensitat les estem vivint cal que observem cap a quins impulsos ens porten. És a dir, com ens fan actuar.
4. Ser conscients de les conseqüències. Hem de valorar com poden afectar-nos les conseqüències dels impulsos que el nostre estat mental i físic ens provoqui. Aquestes conseqüències podran ser a curt i llarg termini, cal tenir-les en compte totes dues.
5. Ser conscients de la realitat. Hem de tenir en compte que mentre nosaltres estem actuant per culpa d'impulsos poc meditats hi ha altres situacions que ens envolten. Per valorar les nostres accions i situacions de forma acurada i realista és molt útil tenir en compte el context, que ens podrà ajudar a no veure tan dramàtica la nostra pròpia situació personal. Això podrà mitigar l'estrès que ens genera sentir-nos especialment desgraciats.
6. Ser conscients que hi ha solucions. Cal que prenguem consciència que hi ha situacions que no podem canviar però que hi ha solucions per pal·liar-les o per poder viure la nostra vida sense sentir-nos perjudicats per alguna situació traumàtica que ens hagi succeït.
7. Ser conscients dels beneficis. Per canviar les nostres actituds i percepcions de nosaltres mateixos i de la nostra vida ens pot ser útil conèixer els beneficis d'emprendre determinades solucions respecte als nostres problemes. A més, cal que tinguem en compte que aquests beneficis seran tant curt com a llarg termini.