diumenge, 19 d’agost del 2012

UN SIMPLE JOC


Des de  ja fa un temps
un nom especial em va enamorar
i no sé ben bé perquè
sincerament, no ho entenc
creia que era inmortal,
i que mai em podrien fer mal
però les monedes donen tantes voltes
que mai saps  quina carà et tocarà
me'n vaig adonar aquell  dia
que no era Jo qui manava en la meva vida
estem en mans de l'atzar
algú m'ho pot explicar?

TOT sembla  ser  un joc de la vida
un simple joc sense sortida
TOT sembla ser un joc de la vida
potser un joc sense fallida
potser un simple joc de la vida

Ara em trobo entre la boira del matí
no sé pas si me'n podré sortir
aixecaré  totes les pedres de terra
i em construïré una carcassa contra Tu
quan et miri et sentiràs perdut
ho sento, però t'hauré vençut
l'atzar  s'haurà capgirat
i el destí s'ha emboirat
però  gràcies a això, Jo m'hauré escapat
no miraré enrera
no vull trobar records
no necessito recordar allò

I és  que tot sembla haver canviat
el món sembla  haver - me  recolzat


Però és que tot sembla ser un joc de la vida
un simple joc sense sortida
TOT sembla ser un joc de la vida
potser un joc sense  fallida
potser  un simple joc de la vida















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada